El arte es de quien lo disfruta

“Vicio, estropicio y desperdicio” SKUM

16 nov. 2017

El arte es de quien lo disfruta”

 

 Sorgit i fent les seves primeres creacions als carrers, SKUM, conegut graffiter català, va començar convertint els carrers en el seu llenç per expressar-se i transmetre. Tot i que ell mateix diu que no intenta expressar res en concret o, que si ho fa no ho sap descriure, no hi ha dubte que les seves obres no deixen indiferents. Ho descobrireu observant Ghetto princess, inspirada en una coneguda fotografia d’una dona d’edat avançada amb una arma a la mà que va utilitzar com a protecció.

Ara, ens trobem en un espai totalment divers, no estem a l’aire lliure i tenim un únic color de fons. En aquesta exposició trobem la seva obra de taller més destacada, creada i pensada en un entorn i un concepte també diferent, amb la voluntat de combinar i capturar l’estètica dels murs per mitjà de les teles.

Però com en les seves peces urbanes; es tracta d’unes creacions igual de energètiques i convulses, amb marques característiques seves com creus, fletxes o firmes que fa ell mateix i que es poden veure a Mis ideas son de equipos de fútbolTotes elles serveixen com a homenatge a les imatges que veiem en el nostre dia a dia; que han estat intervingudes pel clima, el temps o per les pròpies persones i que honren als inicis que tota persona té. No obstant, una d’elles fa especial referència al començament dels artistes, es tracta Demenciales niños acelerados, on hi apareixen les figures d’uns nens.

En la seva majoria es tracta de composicions formades a partir del collage; impresos de personatges o imatges que l’han impactat i que han estat intervinguts amb pintura de manera que donen lloc a una composició totalment nova i particular que es pot observar en la despersonalització que hi fa a través de treure els ulls per convertir-los en objectes més universals. Això ho aconsegueix utilitzant elements totalment diversos ja siguin xiclets o alguna tela com per exemple, a Dónde tus huevos cameli, amb la que crea una espècie de teló pel personatge, que apareix com si sortís a escena.

També hi ha obres creades únicament amb pintura on es pot veure de la mateixa manera una interacció entre allò figuratiu i abstracte, on tot sembla aleatori però no deixa de tenir un ordre i un equilibri natural que, a partir d’experiències personals i diàries que l’artista veu o escolta el porten a compondre peces que criden l’atenció del espectador.

 

En tota l’exposició hi ha una estètica predominant de grisos que a l’hora ens recorda als carrers de la ciutat, contrastada amb tocs de colors molt vius i potents com vermells, grocs, blaus o roses que li donen un component visceral que atrapa a qui ho observa.